Pensamientos

viernes, 13 de noviembre de 2009

Así te recordaremos



Siempre con una sonrisa, transmitiendo pasión por esas piedras...

4 comentarios:

Ángela dijo...

Me he quedado helada!!
Xavi y yo fuimos compañeros en la facultad y ya no lo he vuelto a ver.
La verdad es que ya entonces era un enamorado de lo clásico.

Mariló dijo...

Com Ángela jo també vaig ser companya de promoció de Xavi, després també ens van trobar en altres ocasions i contextos; em sap molt greu no haver pogut acomiadar-me d'ell. Sempre recordaré les brometes que em feia per la meua ciceromania. Tota la vida va ser un gran treballador i tot ho havia aconseguit amb gran esforç. "Bon viatge pels guerrers que al seu poble son fidels!"

santi dijo...

Vaya mazazo me has dado, Ana, no tenia idea. La última vez que lo vi fue en Xàtiva, hace nada, enseñándonos
con tanta humildad su enorme saber epigráfico.
La vida pasa, joder, y nos enfrascamos a veces en preocupaciones y diatribas insignificantes.

Tica dijo...

Quan he obert el teu bloc, no entenia res, "te recordaremos"??. Un nuc se m'ha fet a la gola i ...
Era del poble del costat del meu, de Fondeguilla. El vaig conéixer en cinquè de carrera, ell era d'un curs superior -ja havia acabat la carrera- però venia a les classes del professor Roca, tot i que ja estava treballant pel departament de Clàssiques de la Universitat.
Xavi,
SIT TIBI TERRA LEVIS